BLOG

Un blog és un lloc web en el que es van publicant continguts cada cert temps, de forma d’articles (també anomenats posts). Ordenats amb data de publicació, així els articles més recents apareixeran primer.

Actualment un blog pot tenir diverses finalitats, segons sigui el tipus de blog, serveix per a generar informació sobre temes concrets o inclús pot servir com a mitjà per a cercar oportunitats laborals.

He de dir que mai havia utilitzat aquest sistema i em resulta una bona forma per a anotar i reflexionar sobre qüestions interessants de la meva carrera.

Amb aquest mètode he pogut relacionar els continguts vists a classe amb les meves primeres pràctiques. Així com contrastar la informació amb articles i documents d’internet, descobrir revistes online sobre l’educació...

GESTIB

El GESTIB és un producte que permet realitzar totes les operacions de gestió d'alumnat, professorat, ets que són necessàries en un centre educatiu.

Durant les meves pràctiques he pogut observar l'ús que en feia la meva tutora, primer de tot trobam la llista de matricula d'alumnat, a l'inici de cada curs es crea una llista dels alumnes, curs i grup.

Hi ha un apartat que és el de introducció de faltes per sessió de professorat. Aquesta opció permet al professorat posar faltes d'assistència únicament a aquells alumnes als que imparteix docència directa. El tutor haurà de seleccionar el dia al calendari, la sessió i els que s'està impartint.

Una altra opció és la de menú alumnat - activitats.

S'ha d'especificar quin ensenyament és (educació primària, infantil...), quin curs, quin grup i quina data i a continuació apareix el llistat d'activitats. Cal afegir, en aquests casos:

Descripció: sortida extraescolar a TIRME
                    Dats: 15 de Març
                    Lloc: Palma

Per acabar gràfics d'avaluació; Un cop hem inclós les qualificacions dels alumnes podem viasulitzar distints tipus d'estadistiques referents a l'avaluació dels alumnes.

COHESIÓ DE GRUP

TÈCNICA DEL VAIXELL

Aquesta  tècnica té com a objectiu la cohesió de grup, per a dur a terme aquesta activitat es necesita una cadira per a cada alumne. 

Es col·loquen les cadires una davant l’altre en dues files. Cada alumne puja damunt una de les cadires i la mestra PT comença a contar la història d’un vaixell: 

Això era un vaixell que viatjava  als Fiordos  (Noruega) i com les temperatures eren tan baixes, s’havia format un iceberg, el vaixell va xocar contra l’iceberg i es va rompre (la mestra lleva una cadira), així va continuant la historia fins que la mestre aconsegueix llevar moltes cadires, cada cop que en lleva una, apareix el treball en grup, els alumnes han de tenir la responsabilitat d’ajudar-se mútuament i no deixar que els seus companys caiguin del vaixell.

El grup de 19 alumnes va aconseguir acabar la historia en 7 cadires amb els alumnes damunt d’elles, van fer un bon treball en equip. La mestra PT els va felicitar i els va donar l’enhorabona pel treball aconseguit.

Després vam fer un cercle per a parlar de la responsabilitat que havia agafat cada un d’ells i els alumnes van poder observar que treballant en equip poden assolir qualsevol objectiu.

ESCOLA - FAMILIES

ESCOLA – FAMILIES

Amb algunes coses hauríem de ser clars, no resulta exitosa una educació infantil de qualitat si no hi ha una participació per part de les famílies.

Pot ser que la relació amb les famílies no sigui fàcil, que les agendes dels pares i educadors estan completes i els costa molta pena treure temps per a col·laborar amb el centre.

Pot ser també que l’actual cultura professional dels docents tendeixi a ser massa escolar i els costi obrir-se a les famílies.

El document de la OCDE, Starting Strong III (2012), comença el seu apartat sobre les relacions família-escola de la següent manera:

La implicació dels pares ha estat considerada cada vegada més, un dels factors per a incrementar l’aprenentatge dels nins.

També que la col·laboració entre pares i professors és un element important perquè aquests tinguin un coneixement ampli sobre l’entorn dels nins amb els quals treballen.

Amés de tot això, fonts d’investigació han demostrat que la implicació dels pares – especialment, assegurant aprenentatges d’alta qualitat a casa i comunicant-se amb els professors -  està molt relacionat amb l’èxit acadèmic dels infants, amb la duració de la seva escolarització, amb el seu desenvolupament emocional i amb la seva adaptació a la societat.

TREBALLEM LES TIC

Ja fa més de 25 anys que els ordinadors formen part de la nostra activitat com a professors i investigadors.

Però malgrat que aquesta tecnologia semblava que era l’oportunitat per a un canvi educatiu, actiu, això no ha estat així. Els ordinadors no han fet que les nostres classes siguin més actives i participatives, ni que els alumnes aprenguin “més” o “millor”, ni nosaltres hem integrat amb normalitat les eines digitals als processos educatius.

Amb la web social, participativa, audiovisual i amb les tecnologies mòbils, la nostra vida personal, ha canviat, i també la nostra manera de treballar en recerca i gestió. Però en la majoria de casos, no ho ha fet igual a nostra tasca docent a l’aula.

La universitat de Barcelona, presenta un curs formatiu per intentar aprofitar aquests recursos que tenim al nostre abast i que no aprofitem acadèmicament. Pretén:

• Veure les tecnologies de la informació i la comunicació com un recurs adient en els processos d’ensenyament i aprenentatge.
• Utilitzar les TIC per potenciar l’aprenentatge dels alumnes.
• Dissenyar activitats d’ensenyament i aprenentatge amb l’ús de les tecnologies des d’una perspectiva creativa i de construcció de coneixements.
• Desenvolupar estratègies didàctiques per treballar activament a l’aula, potenciant l’aprenentatge i la participació dels alumnes.

Aturada De Tres Minuts

Aturada de tres minuts

Com ja sabeu el CEIP Pere Rosselló i Oliver treballa amb llibres però introdueix el treball cooperatiu.

Per a treballar un tema de naturals, la tutora no va fer cap explicació sinó que va apuntar a la pissarra les paraules claus que resumien el tema; higiene, salut, benestar, dieta saludable...

Vam seure als alumnes en cercle i enmig vam anar posant diversos aliments. Això va deixar intrigats als alumnes. A partir d’aquí la tutora anava dirigint diverses preguntes i entre els alumnes van dur a terme un debat. 

Tots els alumnes van participar, inclús els mes tímids es van sentir còmodes i van aportar la seva opinió.

Dels aliments que havíem posat enmig del cercle, els alumnes en van voler llegir les seves etiquetes i van plantejar-se preguntes tipus: quin tindrà més vitamines, quins olis i quines grasses utilitzen per a preparar aquests aliments...

Per tal que quedessin ben assolits els punts que s’havien tractat, es van ajuntar en grups de 4 i van treballar la tècnica cooperativa de l’aturada de tres minuts.

Durant tres minuts per grups, havien de resumir i anotar tot allò que s’havia explicat.

Un cop passat el temps un portaveu de cada grup havia de presentar a la resta de la classe el que havien acordat amb el grup.

A partir d’aquí la tutora va afegir la informació que faltava i cada alumna es va resumir el tema de manera lliure.

La Teranyina

Setmana del 8 de Maig

La teranyina és una proposta educativa que té com a objectiu cohesionar el grup classe.

A partir d’un rodet de llana els alumnes van construint una teranyina. Estan en cercle i es van passant la llana d’un amb un i quan et toca t’has de quedat amb un extrem i tornar a passar el rodet a un altre company.

Un cop ha passat la llana per tots els alumnes, es pot observar un teranyina.

L’objectiu és demostrar al grup classe que si tots els alumnes aguanten el seu extrem, la teranyina aguantarà en canvi si un d’ells amolla, tota la feina feta no servirà per res.

Aquesta és una tècnica que hem dut a terme amb els alumnes de tercer B i ha donat molts bons resultats.

Xerrada sobre el centre CIDE

Setmana de l'1 de Maig

Xerrada sobre l’aprenentatge cooperatiu

La mare d’un company nostre ens ha fet el favor de venir a explicar-nos com el centre educatiu CIDE ha posat en marxa el treball cooperatiu.

Aquest tipus d’aprenentatge vol aconseguir que aprenguin els uns dels altres i que duguin a terme les tasques de manera cooperativa.

Els mestres de tot el centre han de rebre unes classes i instruccions abans de poder realitzar aquest tipus de treball amb els alumnes, un cop han rebut aquesta formació es poden posar en marxa.

Aquesta mestra ens ha contat que el primer que va fer va ser una presentació, els seus alumnes havien de dir el seu nom, algunes coses que els agradessin, el seu color preferit, el seu menjar preferit... estaria bé que per a dur a terme aquesta presentació es fes un cercle per tal de rompre el gel.

A continuació es crearan els grups per tal d’aconseguir una bona cohesió, en el cas que algun membre no es sentis a gust seria convenient canviar-lo de grup.

Hi ha mestres que pensen que estaria bé anar rotant els membres dels grups, per altra banda altres mestres pensen que els grups han de ser sempre estables.

El CEIP Pere Rosselló i Oliver d’Alaró, va decidir que havien de canviar de metodologia i abans de tot es va formar al mestres, aquest centre actualment ha aconseguir repartir rols entre els membres del grup i que cadascun s’encarregui d’una sèrie de tasques.

Materials Manipulables

Setmana de l'1 de Maig

Materials manipulables

A aquestes primeres pràctiques he pogut comprovar que implica estar dins una aula i interessar-te pel rendiment dels teus alumnes.

Quan va acabar la segona avaluació la tutora i jo vam fer un balanç sobre els alumnes, contemplar la seva motivació davant la feina i quines parts necessitaven estimular més. Vam arribar a la conclusió que a les matemàtiques els faltava més iniciativa i més ganes, per tant vam decidir actuar amb aquest tema.

Li vaig proposar a la tutora treballar les matemàtiques de  manera més manipulable per tant els dimecres a l’hora de desdoblament aprofitant el petit grup presentar-los materials per a poder reforçar els conceptes prèviament explicats.

Els continguts que han de donar són: multiplicacions, divisions, fraccions, hores i problemes i m’he posat endavant amb els materials, per tant muntem 3 racons a l’aula de suport i els alumnes es dirigeixen per parelles o grups de tres al que volen.

La meva proposta per a les multiplicacions han estat dos jocs de taula més un que ells tenen a la seva classe, per a les divisions he decidit a una taula presentar diversos objectes i materials que puguin repartir en diversos recipients, per exemple: “ tenim 25 gometes per als cabells i els volem repartir en 3 nines, en sobra algun?” i a partir d’aquestes petites indicacions anar repartint. Per a les fraccions he pensat presentar plastilina i que vagin representat fraccions i agafant el tros indicat i un dòmino. Pels problemes prepararé una estora i quan es desplegui hi haurà un camí marcat, amb un cotxe i amb monedes hauran d’anar pel camí i s’hauran d’aturar a resoldre diversos problemes, si el resolen bé guanyaran una sèrie de monedes i sinó hauran de pagar el que indiqui el problemes, depenent del contingut que vulgui treballar la mestra, podrà anar canviant els problemes. I per acabar amb el tema de les hores, presentarem als alumnes diversos rellotges i una plantilla amb preguntes i ells jugant hauran de resoldre aquestes qüestions.

PROGRAMACIÓ D’UN CANAL DE TELEVISIÓ

7.00h les noticies del matí 8.00h comença el dia 9.30h documental: la sabana Africana 10.35h dibuixos animats 11.30h pel·licula: els cercatresors 12.45h cuina d’ahir i d’avui 13.15  pla de cap de setmana 14.00h les noticies del migdia 15.00h la pel·licula de l’horabaixa

A partir d’aquesta programació jugarem amb les hores:

a) Quant dura el programa “ comença el dia”?

b) Què dura més, el documental o els dibuixos animats?

c) Si són les 11h, quant de temps falta perquè comenci la pel·licula?

d) Quant dura el programa “cuina d’ahir i d’avui”?

e) Quins programes duren una hora?

Tècniques Cooperatives

Setmana del 24 d'Abril

Avui la tutora ha volgut utilitzar la tècnica de “L’equip d’en Manel“ per a intentar fer del grup classe un grup més unit.

Primer de tot ha segut als alumnes amb forma de cercle i amb un peluix els anava donant el torn de paraula. Després de llegir una petita historieta, els ha fet donar la seva opinió sobre com treballen en grup, quins problemes poden sorgir, que els pot aportar el treball en grup...

La petita historieta és:

Manel està cansat de fer treball en grup. Diu que ell treballa millor tot sol. Quan treballa en equip considera que perd el temps. A més a més, no està content amb el seu grup.

Rosa no fa res i s’aprofita del treball dels altres. Joan parla molt, no respecta el torn de paraula i no escolta als altres. Ramon intenta imposar les seves idees i sempre s’ha de fer allò que ell vol. Maria per una altra banda, no diu res mai, es passa tot el temps escoltant la resta de l’equip, i si no li demanes, no participa.

En definitiva, Manel ha decidit fer d’ara endavant, el treball de classe tot sol.

Aquesta petita història els ha fet reflexionar, posar-se en la situació d’en Manel i poder pensar quin paper tenen ells de tots els anteriors dins el seu grup i quines coses poden millorar.

Són Basca

Setmana del 24 d'Abril

Són Basca:

Són Basca és un centre de Sa Pobla, que treballa amb ambients, per a aprendre nous conceptes o reforçar els apresos prèviament.

Aquest centre no disposa d’aules específiques per a ambients, si no que els preparen per les diverses aules. Un cop acabat el temps de treball per amb ambient, els alumnes de cada aula saben que toca amargar-ho tot.

Un cop acaben els ambients, disposen de mitja hora lliure, hi ha grups (sobretot els més grans) que escriuen a un quadernet el que han fet i el que han aprés, si ha sorgit algun problema, si hi ha hagut alguna cosa que no han entès...

Aquest centre divideix els ambients en dos tipus, els de lliure circulació i els dirigits. Durant la primera mitja hora els alumnes s’apunten a l’ambient que volen anar, d’aquesta manera la mestra duu un control de quins ambients treballen els alumnes. Per aconseguir que tots passin almenys una vegada per a cada ambient, els obliguen a fer-ho, és a dir, no poden repetir ambient fins que no hagin passat per la resta.

Aquest centre treballa diversos ambients: ambient de construccions, hort, artístic, coneixement del medi, matemàtiques i lector.

Els ambients:

• Fomenten autonomia.
• Fan a l’alumne protagonista i constructor del seu propi aprenentatge.
• Disposen de materials manipulables adaptats als diferents nivells, la qual cosa fa que tothom hi pugui participar.

Setmana Cultural

Setmana del 10 de Març

Aquesta setmana, abans de les vacances de pasqua l’escola ha organitzat una setmana cultural, el dilluns van dur a terme un taller de cuina. Aquest any l’escola ha treballat amb un menjador ecològic per la qual cosa volia posar en pràctica una bona alimentació saludable.

L’escola es va dividir en sis grups i cada grup amb dues professores, i entre tots van dur a terme un menjar. Van anar a comprar els ingredients i es van posar en marxa.

El dimarts van seguir amb la tradició dels crespells, per la qual cosa cada grup dels que havien format el dia abans va preparar una recepta, van pensar per quantes persones havien de ser els crespells i quins ingredients necessitaven i van anar a la botiga del poble a comprar tot lo necessari.

Els alumnes van ser els protagonistes en tot moment ja que ells pesaven, mesuraven, mesclaven i muntaven tota la decoració necessària, amés van viure la situació real d’haver d’anar a la botiga a comprar, a pagar, a pensar quin canvi els havien de tornar...

Penso que va ser una setmana cultural productiva, ja que amés de passar-ho bé els alumnes van aprendre moltes coses.

MATER

Setmana del 10 de Març

Mater és una associació  que atén a persones amb discapacitat intel·lectual, des del naixement fins a l’edat adulta.

Aquesta associació va començar gràcies a la col·laboració de gran part de la societat Mallorquina, que amb donatius, esforços i col·laboració ho van fer possible.

Actualment treballen per a fer front als desafiaments que es presenten en la vida diària d’aquestes persones. Amés tenen un especial interès per les famílies d’aquestes persones.

Disposen d’unes bones instal·lacions, preparadors, activitats lúdiques-esportives, piscines, granja-escola  també treballen la natura...

El seu objectiu és aconseguir que les persones amb discapacitat i les seves famílies millorin la qualitat de vida i que assoleixin una vida més plena i autònoma possible.

Aules UEECO

Setmana del 3 d'Abril

UEECO significa unitat específica en un centre ordinari.

L’aula és una més unitat més dins l’escola, el seu currículum esta elaborat en funció a les necessitats, capacitats i competències dels alumnes que hi assisteixen, sempre dins els marc integrador del centre ordinari al qual ens trobem.

Això converteix l’aula en un espai de recursos per aconseguir cobrir les necessitats dels alumnes, dins tot el centre.

Tots els alumnes que assisteixen a la UEECO, tenen una aula de referència amb el seu tutor i els companys. La UEECO complementa l’anterior i els alumnes reben una atenció més individualitzada. Els alumnes van a l’aula ordinària les hores de més interacció social (educació física, projectes, excursions...) i assisteixen a l’aula UEECO durant les assignatures més instrumentals.

ALGUNES AULES UEECO DE MALLORCA

Ies Bendinnat

Es Liceu

CEIP són Pizà

Treballam Programació

Setmana del 27 de Març

Durant aquesta sessió, hem treballat programació, hem pogut observar i utilitzar diferents eines que serveixen als nostres alumnes a progressar.

Quan tenim alumnes amb altes capacitats, i demanen més treball durant les hores lectives, els podem fer treballar amb CODE, és una aplicació que treballa la lògica, ells mateixos es creen una conta i cadascú pot treballar al seu ritme i nivell.

També existeix l’SCRACH és una aplicació a la qual et registres i tens un animal, persona o objecte al qual vas donant instruccions i aquest es mou, parla… es pot arribar a crear una historia amb personatges, accions diverses, anar modificant el fons de l’escenari …

Per un alumne amb discapacitat Intel·lectual es pot crear un horari a partir de pictogrames, és a dir imatges visuals que l’ajudaran a entendre el que ha de fer durant el seu dia a dia.

A continuació he preparat un horari de mostra.

La Funció de Nutrició

Setmana del 20 de març

Avui ha estat un dia molt interessant ja que a la reunió anterior amb la meva tutora vaig fer-li una proposta sobre com treballar el tema de la nutrició. A la tutora li va agradar la proposta i avui l’hem duta a la pràctica.

Primer hem escrit els 4 aparells que intervenen en el procés de nutrició, hem creat 4 grups de 5 alumnes i els hem repartit un aparell a cada un.

La tutora ha proporcionat uns quants fulls a cada grup on apareix la informació necessària per a poder saber quina funció fa cada òrgan i per a fer-los més fàcil la recerca.

També els ha donat un dibuix referent a l’òrgan que treballen i havien de posar el nom de les parts al dibuix.

Finalment els hem posat un guió a seguir perquè els fos més fàcil saber què havien de cercar de cada òrgan. Dibuix de l’aparell, quins òrgans hi intervenen, quina funció fan i curiositats.

La part de les curiositats ha estat molt interessant ja que els alumnes s’han plantejat preguntes com: perquè fem rots? Perquè tenim singlot? ...

El que volíem aconseguir amb aquesta activitat era eliminar la metodologia tradicional de copiar la informació que proporciona el llibre, que ells expliquessin a la resta de companys quina era la funció del seu òrgan i d’aquesta manera sentir-se especialistes amb el que feien i que era útil la seva feina, fomentar el treball cooperatiu ja que s’havien de posar d’acord per a treballar un mateix òrgan i sobretot crear curiositat i interès amb el tema que estàvem veient. 

L'aprenentatge cooperatiu

Setmana del 20 de març

Aquesta setmana no hem tingut classe de suport i m’agradaria explicar una tècnica que van dur a terme els alumnes de tercer del centre al qual faig pràctiques.

Els alumnes estan asseguts amb grups de 4, aquesta composició d’aula fa que el grup classe estigui més cohesionat i que puguin dur a terme treball cooperatiu.

Per a inventar-se una història van utilitzar la tècnica del full giratori, aquesta tècnica la van dur a terme amb els grups de 4, consisteix en que cada alumne tingui un bolígraf de diferent color i el primer escriu uns personatges i un context, el segon s’inventa el principi d’una història amb els personatges i el context anterior, el tercer provoca un problema o conflicte a la història i el quart resol el conflicte i planteja una solució.

Les històries van resultar molt diverses però a l’hora molt interessants, els alumnes es van sentir tant bé i els va agradar tant aquesta tècnica que van voler fer-ne un dibuix representatiu i sortir enmig de la classe a contar-la als seus companys.

Penso que l’aprenentatge cooperatiu provoca una sèrie d’avantatges, tant per a l’alumnat com per al professorat.

Per a l’alumnat requereix una participació directe i activa i una cooperació entre els membres del grup que ens permet aprendre més coses i aprendre-les millor.

Quant al professorat, per aconseguir treure el màxim profit de l’acció docent hem de passar d’una estructura d’aprenentatge individualista o competitiu a un aprenentatge cooperatiu.

Què entenem per avaluar?

Setmana del 13 de març

Aquesta setmana hem tingut una xerrada d’un mestre, n’Albert i ens ha plantejat preguntes tipus què entenem per avaluar?

Segons Neus Sanmartí avaluar és un procés que comporta:

1. Recollir informació (amb instruments o no).

2. Analitzar la informació recollida i emetre un judici.

3. Prendre decisions d’acord amb el judici emès.

Ara bé, com avaluam? Doncs avaluam de forma continua, global i integradora.

• Identificant les necessitats educatives de cada alumne (av inicial).
• Informant sobre els processo d’E/A (av contínua i formativa).
• Comprovant els progressos de l’alumnat (av contínua i sumativa).
• Orientant el professorat perquè ajusti la seva tasca docent al progrés dels alumnes.

L’avaluació per tant és una activitat contínua, pròpia del procés d’ensenyança que té com a missió recollir informació sobre un procés per ajudar a la millora d’aquest.

L’avaluació ha de servir d’ajuda per elevar la qualitat de l’aprenentatge i augmentar el rendiment dels alumnes.

Xerrada Albert

Setmana del 13 de març

N’Albert ha vingut a fer-nos una xerrada sobre l’aprenentatge cooperatiu, aquest tipus d’aprenentatge consisteix en una sèrie de procediments d’ensenyament que parteixen de l’organització de la classe en petits grups mixtos i heterogenis on els alumnes treballen conjuntament de manera coordinada per resoldre tasques acadèmiques i aprofundir en el seu propi aprenentatge.

Na Guida Al.lès publica una entrada al seu bloc, contant que l’aprenentatge cooperatiu és semblant a un ànec, molt maco, però molt punyetero. Un bon percentatge de docents comencen amb il.lusió però acaben desinflats davant les dificultats (que si les famílies es queixen, que si tota la feina se la carreguen els mateixos...).

Tindria poc sentit si algú pensés que aplicant unes poques tècniques i estructures cooperatives els alumnes automàticament sabran dialogar i es coneixeran entre si. Per exemple si tinc els alumnes asseguts d’un amb un, no podran realitzar demà un treball cooperatiu o un treball de projectes, abans de res hem de tenir una base ben resistent per a que aquesta metodologia funcioni.

Un cop tinguem aquest objectiu assolit podrem seguir amb la resta, avaluar per aprendre per exemple, ja que no només és important el resultat final sinó tot el procés que duu a terme l’alumne per arribar a aconseguir l’objectiu prèviament definit, ensenyar als alumnes que s’autoregulin el seu aprenentatge...

Trastorns greus de conducta

Setmana del 6 de març

Trastorns greus de conducta, durant la infància i l’adolescència, ens referim a un conjunt de conductes que impliquen la oposició a figures d’autoritat, a les normes socials... la seva conseqüència és la pertorbació de la convivència amb altres persones.

En la definició de trastorns greus de conducta, influeixen factors com l’edat, l’ambient familiar, desenvolupament cognitiu, factors socioculturals...

Per una banda hi ha pares que són capaços de justificar una sèrie de comportaments agressius o inadequats com “són coses de nins” per altre banda hi ha pares que són incapaços d’acceptar aquests comportaments i cerquen ajuda de professionals.

Una intervenció per a aquests nins, implica la participació i la coordinació de tots els implicats en el procés educatiu del nin. No tan sols han d’intervenir totes les persones, sinó també els diferents contexts on es desenvolupa la vida del nin.

Varis autors afirmen que s’ha d’intervenir en l’àmbit familiar, centre, aula i alumne.

La família i el centre han de treballar conjuntament per a millorar les condicions de l’alumne. L’aula ha de presentar un benestar social, ha d’oferir un clima favorable unes classes motivadores i interessants, s’han d’establir unes normes entre tots, planificades, en positiu... L’alumne i el mestre han de tenir una relació de confiança, d’empatia i on l’alumne es senti segur i agradable.

A la classe anterior, vam treballar per grups un tema sobre alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu, per tal de conèixer  més un tema i poder-lo explicar a la resta de companys.

Amb aquesta entrada he volgut resumir una mica més els trastorns greus de conducta i mostrar-vos un vídeo on queden reflectides algunes accions que com a mestres ens podem trobar a les nostres aules.

La Inclució

Setmana del 6 de març

Aquesta noticia actual, ens presenta que a dia d’avui hi ha més de 33.000 nins a Andalusia que necessiten una ajuda especial a les escoles per a combatre les dificultats d’aprenentatge.

Estam parlant d’un grup ampli de trastorns, de discapacitats, dificultats i malalties rares i cròniques. Cal destacar casos de trastorn de comunicació, d’espectre autista, de dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat o de trastorns greus de conducta.

Les discapacitats més habituals són les visuals, auditives o físiques. Hi ha un grup de professors d’ajuda que representen la salvació d’aquests nins que necessiten atenció primerenca.

Si hi ha una paraula clau a l’hora de tractar a aquests nins s’anomena INCLUSIÓ.

Com més alt sigui el nombre d’alumnes que necessiten una educació especial en una zona més alt haurà de ser el nombre de professors per a poder donar cabuda a aquestes necessitats.

Com bé hem dit la paraula INLCUSIÓ  és molt important dins l’àmbit educatiu, per a inclusió entenem un procés que posa èmfasi particular en els alumnes amb més risc de marginació, exclusió o baix rendiment.

Fa referència a la presència, la participació i progrés de tots els alumnes i s’ocupa de la identificació i eliminació de barreres.

Què pretén per tant la inclusió educativa? 

•     Donar la benvinguda a la diversitat.
•     Beneficiar a tots els alumnes.
•     Facilitar igualtat d’accés a l’educació.
•     Proporcionar una atenció educativa a l’aula ordinària.

Curs de 3r B

Setmana del 27 de Febrer

Com vam parlar a la classe anterior, dins les nostres aules podem trobar varis alumnes amb NESE (necessitats educatives de suport educatiu). Ara que he començat les meves primeres pràctiques, al meu curs hi ha dos alumnes que són NESE.

A aquests alumnes els ve a ajudar una mestra de suport tres hores setmanals, la resta d’hores la tutora intenta llegir els anunciats en veu alta, fer que no copiïn els enunciats, si fan matemàtiques per exemple fer-los centrar tan sols en dos o tres problemes, fer que facin menys contes de multiplicar...

El que m’agrada és que la mestra duu a terme aquest tipus “d’intervencions” amb tot el grup classe i així reforça a tots els alumnes.

També tenim una nina amb altes capacitats en llenguatge i el que ha fet el centre ha estat ajuntar-la amb altres dos alumnes que també són altes capacitats i entre ells i amb ajuda d’un mestre,  duen a terme projectes d’investigació que després exposen als seus companys.

Per altra banda tenim una nina que presenta una seria de símptomes com: lectura lenta, li costa memoritzar les taules de multiplicar, gira les lletres a l’hora de llegir i ve una mestra de suport a cercar-la 15 minuts durant tres dies a la setmana i l’ajuda, està amb procés d’estudi per a saber amb que l’han de reforçar.

Alumnes NESE

Setmana 27 de febrer, blog

1. El tutor/especialista han de detectar les dificultats que tenen els alumnes dins l'aula.

2. Tota la informació que recueixin, s'ha de transmetre a l'equip suport del cicle, i es valoraran quines mesures s'han de prendre.

3. És molt important que els pares estiguin informats en tot moment del que passa als seus fills.

Segons les NESE que presentin els alumnes, s'hauran de prendre unes mesures o unes altres.

No sempre s'hauran de fer adaptacions significatives (eliminar/modificar apartats del curriculum ) sinó que en molts de casos és suficient canviar la metodologia d'aula; presentar la informació més clara i detallada, reforçar les explicacions de manera visual, si veiem que a un alumne li costen les matemàtiques, fer-li resoldre tan sols dos problemes i no saturar-los.

Fomentar el treball en grup, d'aquesta manera s'ajudaran i aprendran uns des altres.

Totes aquestes adaptacions i millores dins una aula no només serviran per als alumnes amb NESE sinó per a tot el grup classe.

Si ha d'intervenir un mestre de suport que no ho faci tan sols amb l'alumne que ho necessiti, apartant-lo de la resta de classe sinó que el mestre de suport ofereixi ajuda a tot el grup.

En cas que sigui necessari es duran a terme adaptacions significatives. 

El que hem de fomentar com a docents és el RESPECTE per a tots dins el nostre grup classe.

REPETIM CURS?

Setmana del 20 de febrer, blog

Avui parlarem sobre la publicació d'un article a "EL PAIS" sobre si és convenient o no repetir curs.

Segons l'informe PISA, quasi una tercera part dels alumnes han repetit cursos escolars, Espanya va dels primers en dur a terme aquesta pràctica que no és gens aconsellada.

Aquests alumnes diuen que repetir cura és una forma de perdre un anys, de no poder seguir i formar-te amb el que t'agrada realment.

La majoria d'alumnes que repeteixen curs provenen de famílies de baix nivell econòmic, immigrants... tots ells associats a tenir un nivell més elevat de fracàs escolar.

Hem de tenir en compte que passar de primària a secundària, és un canvi molt gros, es passa de tenir un tutor a un professor per a casa matèria i en molts de casos aquest canvi implica un canvi de centre i/o un canvi de ciutat.

Aquí comença la gran diferència entre l'educació primària i la secundària, aquí es demotra la poca flexibilitat del sistema, per contrabanda s'haurien de plantejar reforços previs per evitar el fracàs.

Estadísticament està demostrat que no tots els alumnes que repeteixen curs aconsegueixen millores acadèmiques, sovint implica als alumnes a dur a terme un procés de readaptació a un nou curs, un nou ambient, inclús alguns alumnes sofreixen un rebuig per part del nou grup i són tractats com a incapaços.

LOMCE

Setmana del 20 de febrer

La LOMCE és una llei de l’any 2013 que modifica la LOE, per a definir el currículum com la regulació dels elements que determinen els processos d’ensenyament-aprenentatge.

Aquesta llei presenta 6 principis generals:

1- L’etapa d’educació primària té un caràcter obligatori i gratuït, consta de 6 cursos i s’han de cursar entre els 6 i 12 anys.

2- L’educació educativa en aquesta etapa es basa en el principi de l’educació personalitzada i de l’orientació permanent.

3- La conselleria de l’educació, cultura i universitats ha de propiciar una distribució equilibrada dels alumnes entre els centres sostinguts amb fons públics independentment del moment en què s’incorporin a l’etapa.

4- L’educació primària ha de ser impartida per mestres que tenen competència docent en totes les àrees de l’etapa i en les tutories dels alumnes. Els ensenyaments de música, educació física, idiomes estrangers o d’altres ensenyaments que es determinin han de ser impartides pels mestres d’especialització.

5- L’educació primària ha de mantenir la coherència necessària amb l’educació infantil i amb l’educació secundària obligatòria i garantir la coordinació entre les etapes.

6- L’administració educativa ha de fomentar la qualitat, la coeducació, l’equitat, la inclusió educativa de persones amb discapacitats, la oportunitat d’oportunitats...

La LOMCE presenta 7 competències: lingüística, aprendre a aprendre, matemàtica, digital, social i cívica, conciència  i expressions culturals  i iniciativa i esperit emprenedor.

Un decret que cal tenir en compte a l’hora de treballar en una aula és el 39/2011.

Els principis d’aquest decret són: equitat, inclusió, integració i qualitat.

L’atenció a la diversitat és el conjunt d’accions educatives, que en un sentit ample, intenta donar resposta a les necessitats educatives de tots els alumnes.

Segons aquest decret les adaptacions curriculars significatives, són les que s’aparten de manera substancial o significativa dels elements del currículum i afecten al grau de consecució dels objectius establerts per a cada etapa, i si és el cas de les competències bàsiques.

Les adaptacions curriculars significatives repercuteixen en les titulacions dels alumnes, ja que l’alumnat no obtindrà la titulació d’ESO. Aquestes adaptacions s’han de concretar en la programació didàctica i és necessari que els pares coneguin que el seus fills presenten adaptacions curriculars significatives en l’àrea que sigui.

Cal destacar que els alumnes amb incorporació tardana o amb DEA, no sempre han de tenir una adaptació curricular significativa.

Les adaptacions curriculars no significatives per altre banda, són mesures ordinàries de suport.

EL MEU PRIMER DIA

Setmana del 13 de febrer:

Benvinguts a aquest bloc!!

Abans de tot em volia presentar, som na Xisca Rotger Colomar i estic estudiant la carrera d’educació primària a la Universitat de les Illes Balears, la creació d’aquest bloc es deu a la menció triada d’atenció a l’alumnat amb Necessitat Especifica  de Suport Educatiu.

M’agradaria explicar la meva experiència d’aquesta assignatura així com la meva primera experiència amb alumnes.

Al primer dia de classe, la nostra professora ens va fer apuntar a un paper el nostre nom i una qualitat nostra, arrugar el paper i llançar-lo al fons de l’aula, aixecar-nos i agafar el paper d’un company i llegir-lo en veu alta. 

Després vam dividir la classe en grups de 5 membres, ens va repartir un full a cada grup i vam haver d’escriure tots el nostre nom, a continuació tots una qualitat i per acabar tots un “defecte”.

Aquestes dues tècniques que va utilitzar la professora com a primer dia de classe ens van servir per a donar-nos a conèixer i sobretot conèixer als nostres companys, i aquestes qualitats i “defectes” que tenim cada un, per a saber quines característiques hauríem de tenir com a mestres.

Relacionat amb aquest tema vist el primer dia de classe, m’agradaria deixar-vos un vídeo en el qual una professora es dona a conèixer.