Treballam Programació

Setmana del 27 de Març

Durant aquesta sessió, hem treballat programació, hem pogut observar i utilitzar diferents eines que serveixen als nostres alumnes a progressar.

Quan tenim alumnes amb altes capacitats, i demanen més treball durant les hores lectives, els podem fer treballar amb CODE, és una aplicació que treballa la lògica, ells mateixos es creen una conta i cadascú pot treballar al seu ritme i nivell.

També existeix l’SCRACH és una aplicació a la qual et registres i tens un animal, persona o objecte al qual vas donant instruccions i aquest es mou, parla… es pot arribar a crear una historia amb personatges, accions diverses, anar modificant el fons de l’escenari …

Per un alumne amb discapacitat Intel·lectual es pot crear un horari a partir de pictogrames, és a dir imatges visuals que l’ajudaran a entendre el que ha de fer durant el seu dia a dia.

A continuació he preparat un horari de mostra.

La Funció de Nutrició

Setmana del 20 de març

Avui ha estat un dia molt interessant ja que a la reunió anterior amb la meva tutora vaig fer-li una proposta sobre com treballar el tema de la nutrició. A la tutora li va agradar la proposta i avui l’hem duta a la pràctica.

Primer hem escrit els 4 aparells que intervenen en el procés de nutrició, hem creat 4 grups de 5 alumnes i els hem repartit un aparell a cada un.

La tutora ha proporcionat uns quants fulls a cada grup on apareix la informació necessària per a poder saber quina funció fa cada òrgan i per a fer-los més fàcil la recerca.

També els ha donat un dibuix referent a l’òrgan que treballen i havien de posar el nom de les parts al dibuix.

Finalment els hem posat un guió a seguir perquè els fos més fàcil saber què havien de cercar de cada òrgan. Dibuix de l’aparell, quins òrgans hi intervenen, quina funció fan i curiositats.

La part de les curiositats ha estat molt interessant ja que els alumnes s’han plantejat preguntes com: perquè fem rots? Perquè tenim singlot? ...

El que volíem aconseguir amb aquesta activitat era eliminar la metodologia tradicional de copiar la informació que proporciona el llibre, que ells expliquessin a la resta de companys quina era la funció del seu òrgan i d’aquesta manera sentir-se especialistes amb el que feien i que era útil la seva feina, fomentar el treball cooperatiu ja que s’havien de posar d’acord per a treballar un mateix òrgan i sobretot crear curiositat i interès amb el tema que estàvem veient. 

L'aprenentatge cooperatiu

Setmana del 20 de març

Aquesta setmana no hem tingut classe de suport i m’agradaria explicar una tècnica que van dur a terme els alumnes de tercer del centre al qual faig pràctiques.

Els alumnes estan asseguts amb grups de 4, aquesta composició d’aula fa que el grup classe estigui més cohesionat i que puguin dur a terme treball cooperatiu.

Per a inventar-se una història van utilitzar la tècnica del full giratori, aquesta tècnica la van dur a terme amb els grups de 4, consisteix en que cada alumne tingui un bolígraf de diferent color i el primer escriu uns personatges i un context, el segon s’inventa el principi d’una història amb els personatges i el context anterior, el tercer provoca un problema o conflicte a la història i el quart resol el conflicte i planteja una solució.

Les històries van resultar molt diverses però a l’hora molt interessants, els alumnes es van sentir tant bé i els va agradar tant aquesta tècnica que van voler fer-ne un dibuix representatiu i sortir enmig de la classe a contar-la als seus companys.

Penso que l’aprenentatge cooperatiu provoca una sèrie d’avantatges, tant per a l’alumnat com per al professorat.

Per a l’alumnat requereix una participació directe i activa i una cooperació entre els membres del grup que ens permet aprendre més coses i aprendre-les millor.

Quant al professorat, per aconseguir treure el màxim profit de l’acció docent hem de passar d’una estructura d’aprenentatge individualista o competitiu a un aprenentatge cooperatiu.

Què entenem per avaluar?

Setmana del 13 de març

Aquesta setmana hem tingut una xerrada d’un mestre, n’Albert i ens ha plantejat preguntes tipus què entenem per avaluar?

Segons Neus Sanmartí avaluar és un procés que comporta:

1. Recollir informació (amb instruments o no).

2. Analitzar la informació recollida i emetre un judici.

3. Prendre decisions d’acord amb el judici emès.

Ara bé, com avaluam? Doncs avaluam de forma continua, global i integradora.

• Identificant les necessitats educatives de cada alumne (av inicial).
• Informant sobre els processo d’E/A (av contínua i formativa).
• Comprovant els progressos de l’alumnat (av contínua i sumativa).
• Orientant el professorat perquè ajusti la seva tasca docent al progrés dels alumnes.

L’avaluació per tant és una activitat contínua, pròpia del procés d’ensenyança que té com a missió recollir informació sobre un procés per ajudar a la millora d’aquest.

L’avaluació ha de servir d’ajuda per elevar la qualitat de l’aprenentatge i augmentar el rendiment dels alumnes.

Xerrada Albert

Setmana del 13 de març

N’Albert ha vingut a fer-nos una xerrada sobre l’aprenentatge cooperatiu, aquest tipus d’aprenentatge consisteix en una sèrie de procediments d’ensenyament que parteixen de l’organització de la classe en petits grups mixtos i heterogenis on els alumnes treballen conjuntament de manera coordinada per resoldre tasques acadèmiques i aprofundir en el seu propi aprenentatge.

Na Guida Al.lès publica una entrada al seu bloc, contant que l’aprenentatge cooperatiu és semblant a un ànec, molt maco, però molt punyetero. Un bon percentatge de docents comencen amb il.lusió però acaben desinflats davant les dificultats (que si les famílies es queixen, que si tota la feina se la carreguen els mateixos...).

Tindria poc sentit si algú pensés que aplicant unes poques tècniques i estructures cooperatives els alumnes automàticament sabran dialogar i es coneixeran entre si. Per exemple si tinc els alumnes asseguts d’un amb un, no podran realitzar demà un treball cooperatiu o un treball de projectes, abans de res hem de tenir una base ben resistent per a que aquesta metodologia funcioni.

Un cop tinguem aquest objectiu assolit podrem seguir amb la resta, avaluar per aprendre per exemple, ja que no només és important el resultat final sinó tot el procés que duu a terme l’alumne per arribar a aconseguir l’objectiu prèviament definit, ensenyar als alumnes que s’autoregulin el seu aprenentatge...

Trastorns greus de conducta

Setmana del 6 de març

Trastorns greus de conducta, durant la infància i l’adolescència, ens referim a un conjunt de conductes que impliquen la oposició a figures d’autoritat, a les normes socials... la seva conseqüència és la pertorbació de la convivència amb altres persones.

En la definició de trastorns greus de conducta, influeixen factors com l’edat, l’ambient familiar, desenvolupament cognitiu, factors socioculturals...

Per una banda hi ha pares que són capaços de justificar una sèrie de comportaments agressius o inadequats com “són coses de nins” per altre banda hi ha pares que són incapaços d’acceptar aquests comportaments i cerquen ajuda de professionals.

Una intervenció per a aquests nins, implica la participació i la coordinació de tots els implicats en el procés educatiu del nin. No tan sols han d’intervenir totes les persones, sinó també els diferents contexts on es desenvolupa la vida del nin.

Varis autors afirmen que s’ha d’intervenir en l’àmbit familiar, centre, aula i alumne.

La família i el centre han de treballar conjuntament per a millorar les condicions de l’alumne. L’aula ha de presentar un benestar social, ha d’oferir un clima favorable unes classes motivadores i interessants, s’han d’establir unes normes entre tots, planificades, en positiu... L’alumne i el mestre han de tenir una relació de confiança, d’empatia i on l’alumne es senti segur i agradable.

A la classe anterior, vam treballar per grups un tema sobre alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu, per tal de conèixer  més un tema i poder-lo explicar a la resta de companys.

Amb aquesta entrada he volgut resumir una mica més els trastorns greus de conducta i mostrar-vos un vídeo on queden reflectides algunes accions que com a mestres ens podem trobar a les nostres aules.

La Inclució

Setmana del 6 de març

Aquesta noticia actual, ens presenta que a dia d’avui hi ha més de 33.000 nins a Andalusia que necessiten una ajuda especial a les escoles per a combatre les dificultats d’aprenentatge.

Estam parlant d’un grup ampli de trastorns, de discapacitats, dificultats i malalties rares i cròniques. Cal destacar casos de trastorn de comunicació, d’espectre autista, de dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat o de trastorns greus de conducta.

Les discapacitats més habituals són les visuals, auditives o físiques. Hi ha un grup de professors d’ajuda que representen la salvació d’aquests nins que necessiten atenció primerenca.

Si hi ha una paraula clau a l’hora de tractar a aquests nins s’anomena INCLUSIÓ.

Com més alt sigui el nombre d’alumnes que necessiten una educació especial en una zona més alt haurà de ser el nombre de professors per a poder donar cabuda a aquestes necessitats.

Com bé hem dit la paraula INLCUSIÓ  és molt important dins l’àmbit educatiu, per a inclusió entenem un procés que posa èmfasi particular en els alumnes amb més risc de marginació, exclusió o baix rendiment.

Fa referència a la presència, la participació i progrés de tots els alumnes i s’ocupa de la identificació i eliminació de barreres.

Què pretén per tant la inclusió educativa? 

•     Donar la benvinguda a la diversitat.
•     Beneficiar a tots els alumnes.
•     Facilitar igualtat d’accés a l’educació.
•     Proporcionar una atenció educativa a l’aula ordinària.

Curs de 3r B

Setmana del 27 de Febrer

Com vam parlar a la classe anterior, dins les nostres aules podem trobar varis alumnes amb NESE (necessitats educatives de suport educatiu). Ara que he començat les meves primeres pràctiques, al meu curs hi ha dos alumnes que són NESE.

A aquests alumnes els ve a ajudar una mestra de suport tres hores setmanals, la resta d’hores la tutora intenta llegir els anunciats en veu alta, fer que no copiïn els enunciats, si fan matemàtiques per exemple fer-los centrar tan sols en dos o tres problemes, fer que facin menys contes de multiplicar...

El que m’agrada és que la mestra duu a terme aquest tipus “d’intervencions” amb tot el grup classe i així reforça a tots els alumnes.

També tenim una nina amb altes capacitats en llenguatge i el que ha fet el centre ha estat ajuntar-la amb altres dos alumnes que també són altes capacitats i entre ells i amb ajuda d’un mestre,  duen a terme projectes d’investigació que després exposen als seus companys.

Per altra banda tenim una nina que presenta una seria de símptomes com: lectura lenta, li costa memoritzar les taules de multiplicar, gira les lletres a l’hora de llegir i ve una mestra de suport a cercar-la 15 minuts durant tres dies a la setmana i l’ajuda, està amb procés d’estudi per a saber amb que l’han de reforçar.

Alumnes NESE

Setmana 27 de febrer, blog

1. El tutor/especialista han de detectar les dificultats que tenen els alumnes dins l'aula.

2. Tota la informació que recueixin, s'ha de transmetre a l'equip suport del cicle, i es valoraran quines mesures s'han de prendre.

3. És molt important que els pares estiguin informats en tot moment del que passa als seus fills.

Segons les NESE que presentin els alumnes, s'hauran de prendre unes mesures o unes altres.

No sempre s'hauran de fer adaptacions significatives (eliminar/modificar apartats del curriculum ) sinó que en molts de casos és suficient canviar la metodologia d'aula; presentar la informació més clara i detallada, reforçar les explicacions de manera visual, si veiem que a un alumne li costen les matemàtiques, fer-li resoldre tan sols dos problemes i no saturar-los.

Fomentar el treball en grup, d'aquesta manera s'ajudaran i aprendran uns des altres.

Totes aquestes adaptacions i millores dins una aula no només serviran per als alumnes amb NESE sinó per a tot el grup classe.

Si ha d'intervenir un mestre de suport que no ho faci tan sols amb l'alumne que ho necessiti, apartant-lo de la resta de classe sinó que el mestre de suport ofereixi ajuda a tot el grup.

En cas que sigui necessari es duran a terme adaptacions significatives. 

El que hem de fomentar com a docents és el RESPECTE per a tots dins el nostre grup classe.